Les Cròniques del Quetzal. Escrits d’un viatge al nord de Guatemala són un conjunt d’articles periodístics que transiten entre la crònica de viatges i el reporterisme i que aborden diferents realitats de Guatemala; aquesta proposta d’Enric Garcia Jardí parteix de l’experiència personal de l’autor al país centreamericà l’estiu de 2019, en què visità diverses poblacions amb la companyia de Francesc Xammar, del Comitè Óscar Romero de Tarragona i Reus. De la contraportada: «Durant l’estada tampoc no he vist el quetzal, a despit d’unes quantes excursions per llacs i boscos espectaculars, banyat en antimosquits. M’he imaginat, això sí, el seu cant malenconiós en boca dels guatemalencs que m’han parlat de la sang vessada durant el conflicte armat intern, del genocidi maia, de l’emigració massiva dels darrers 30 anys, de l’epidèmia urbana de les maras, de la pobresa extrema. Històries de patiment que travessen les dècades fins als nostres dies i que estan tenyides de la mateixa taca roja que inunda el pit de l’insigne ocell.»
Salvador Seguí, el colós de l’anarquisme és el primer cop que es recull en un volum l’obra completa escrita de Salvador Seguí. Es tracta d’un aplec de textos de diverses procedències i formats, escrits, dictats i atribuïts a Salvador Seguí Rubinat, més conegut com el Noi del Sucre. El llibre recull conferències, ressenyes i cròniques de mítings, articles, cartes al director, cartes privades fetes públiques en algun mitjà, assajos teòrics, cròniques, ponències i dictàmens de comicis sindicals, entrevistes i la novel·la curta Escola de rebel·lia publicada pòstumament. La seva gran majoria van ser publicats en la premsa militant de la CNT o del seu voltant ideològic, però també en diaris i revistes generalistes.
La publicació en un sol volum de dues de les obres més representatives del pensament de l'anarcoprimitivista John Zerzan, El crepuscle de les màquines i El poble en la història de la civilitazació, és una gran notícia per al món edittorial català dedicat a l'assaig, a la literatura d'idees. La traducció de Xavier Caixal, a més, compta amb un impressionant desplegament de referències bibliogràfiques que ens permeten una lectura rica i complexa, un capbussament a fons en les idees del filòsof llibertari nord-americà. Tenim al davant dos clàssics del pensament anarquista contemporani que desmunten amb la seva crítica la civilització, nascuda en el Neolític, però sobretot la tecnologia i la cultura enteses com a alliberadores: totes elles, segons Zerzan, objectius que cal abatre per alliberar-nos de les dominacions actuals.