Tarragona el rastre del sutge
Porta Enrere és l'únic mitjà de comunicació de Tarragona que practica el periodisme d'investigació. Això, en una ciutat com aquesta, plena de casos sospitosos, el converteix en el mitjà més referenciat i llegit entre la classe política, periodística i empresarial de la ciutat, els uns per veure com ho fan els altres, els altres per veure si no hi surten tant i la majoria per intentar no cridar l'atenció del periodista que va crear el mitjà, Rafa Marrasé. Porta Enrere va néixer l'agost de l'any 2016 per la voluntat d'oferir una publicació en què els principals temes de la ciutat de Tarragona, però també del territori, fossin tractats amb profunditat i rigor i, sobretot, sense estar sotmesos a cap mena de censura. Un periodisme lliure de debò. Aquí en teniu un recull exhaustiu.
Del foc a les brases
(articles incorrectes 1978-2005)Del foc a les brases és un recull d’articles de Pep Castells escrits entre 1978 i 2005. Hi trobareu textos de crítica a la «transició» com a fals model de canvi de règim pacífic i de defensa de les seves postures anarquistes dins de la CNT del moment. Per explicar el llibre, diu l’autor que «Com que vaig formar part dels idealistes que érem a la CNT durant els anys 70 i 80, la part principal d’aquest recull correspon a aquells moments. La constatació que el moviment obrer desapareixia i la convulsió intel·lectual que aquesta afirmació em produïa, «militant» en un sindicat, van fer que al costat d’articles d’anàlisi n’escrivís alguns des de la més absoluta ironia i fins i tot sarcasme.»
Des de totes les trinxeres, a primeria línia de foc
Un recull magnífic d'una veu que, alhora que beu de la traició insurreccional catalana i rebel mundial, sona com a individual alhora que aporta molt combustible a les opinions col·lectives compartides que des d'aquí i ara això que anomenem «Esquerra Independentista» ha construït, desenvolupa, aixeca i expandeix en forma d'idees directament dirigides a fer, a transformar i a gestionar de forma col·lectiva i revolucionària, és a dir dirigides a canviar les coses a benefici del cent per cent de la població de totes i cada una de les persones.
Tarragona desballestada
(Lleixiu de cendra o pixum)«Aquest és un recull d’articles que podríem considerar continuació i alhora complementari del que vaig publicar ara fa poc més de deu anys, el 2008, al voltant de les lluites socials esdevingudes al Camp mentre a una de les capitals, Tarragona, hi governava Joan Miquel Nadal. Si aquell portava per títol Ni Nadal ni Setmana Santa. El Camp: deu anys d’opinió crítica, aquest també utilitza el cognom de l’actual encarregat de la finca per posar-se títol: Tarragona desballestada. Lleixiu de cendra i pixum. Com si fos un Atila aficionat, Josep Fèlix Ballesteros ha superat en acumulació de desastres l’anterior etapa del poderet tarragoní caracteritzada per la total impunitat nadalenca i per l’acumulació de desastre i mala gestió; i mira que era difícil d’aconseguir, però amb la mateixa estructura putrefacta i tenint en compte els anys passats ha aconseguit afonar més encara la ciutat. Això sí, si bé Nadal va ser capaç d’intentar fer net en el seu propi govern a partir de l’escàndol de Terres Cavades, Ballesteros ha estat incapaç de fer net de res, ni tan sols de la ciutat, sotmesa a una acumulació de merda difícil de superar com a conseqüència d’una absoluta mala gestió d’uns diners destinats al contracte de la brossa que serveixen per al que serveixen…» Els articles han estat publicats en mitjans digitals, tant a nivell català (Nació Digital en diverses edicions, Cat Zona, Directe, Setembre o Vilaweb) com a nivell tarragoní i del Camp (TotTarragona, Reus Digital, Del Camp, La República Checa, Tarragona 21 o El Circ de Tarragona). La majoria també han estat publicats en mitjans dels moviments (com Pobleviu.cat, Llibertat.cat, Setembre, KaosenlaRed, Estel Negre o Enfocant) i alguns en paper (sobretot a Més Tarragona i en menor quantitat, al Diari de Tarragona o a la Directa, La Terra i el Catalunya).
Foc Creuat
«Quan fa temps que es diu que a Catalunya no hi ha crítica, que hi manca la vocació ordenadora i imparcial que actualitzi la tradició d'ara i encamini la de demà, Albert Ventura, jove crític -esperit jove i esperit crític-, publica un llibre miscel·lani d'articles apareguts a premsa. Som davant l'obra completa d'un crític que es construeix, d'un crític que, volent abastar un panorama general de la cultura vista a partir del seu temps ens ofereix un calidoscopi complet i en evolució de la vida editorial, jornalística i literària, i del batec cultural i polític del nostre país al llar d'aquesta darrera dècada»
L'incendi perdurable
La qüestió nacional a l'Estat espanyolAquest llibre pretenia omplir un buit en l'obra política d'Andreu Nin desprès que la seva sobtada desaparició no li permetés finalitzar un esudi complet sobre la perspecti sobre la perspectiva marxista entorn a la qüestió de les nacionalitats. I més concretament, sobre l'aplicació d'aquesta teoria a la realitat complexa de l'Estat espanyol. El llibre que avui reedita Lo Diable Gros és un deure històric per recuperar les reflexions d'un dels polítics i personatges més importants de la nostra història comtemporània. Un deure que encara és més gran davant l'oblit intencionat de la seva figura per les ferides que a dia d'avui encara perduren. Sobretot, però, ofereix una argumentació i unes reflexions que avui són més vives que mai en el debat sobre la qüestió nacional des de l'esquerra revolucionària (o transformadora o rupturista en termes actuals).
El foc de Prometeu
El recull d'articles El foc de Prometeu, vibra amb l'esperit del mite grec que va retornar la tortxa de foc als humans. La humanitat que pensa i lluita i que creu que és urgent i necessari construir un altre món ha de recollir el foc de Prometeu, la tortxa de la utopia, i proseguir el seu camí vers l'horitzó... La mostra triada són de tem´`atica variada, però predominen els d'història social del nostre país, de la revolució espanyola de 1936, més concretament de l'autogestió i la cultura llibertària, i apunts biogràfics dels principals teòrics de l'anarquisme i protagonistes històrics dels esdeveniments revolucionaris. També hi ha ressenyes de llibres, escrits d'opinió i literaris.
Foc a la barraca
Pròleg de Montserrat SantolinoHi ha un mètode Higinia [alter ego d'en David]? Potser una equació de memòria, dades i alternatives. I les dosis justes de ritme, urgència i ràbia. Com les bones cançons. Primer, i sempre, i sobretot, la memòria. Antidot, esguard, aixopluc. Barricada. memòria-escola també: de respecte, llibertat i alliberament. Més enllà de la seva Santíssima Trinitat -sa mare, l'Ovidi i el Pepe Rei-, als seus escrits conviuen harmònicament el Noi del Sucre amb Benedetti, Gramsci o Primo Levi, Martí i Pol amb Brecht o Hannah Arendt. Fuster, amb Poppe i Antígona. L'Arcadi Oliveres amb Miguel Hernández, Voltaire o Benjamin. Pedrolo, amb Einstein, Baudrillard o Agustí d'Hipona. Casaldàliga, amb Zyzek, Cicerò o Rosa Luxemburg. Internacionalisme en vena amb un zapatisme fundacional impregnant-ho tot: totes les lluites, la nostra lluita.
Mots incendiaris
Recull d'articles (2007-2011)És amb la mà i el puny clos, i els dits aferrats al volant del mànec, ben tensats, que podem utilitzar eines per conrear, crear i construir, però també, si cal, per tallar, desfer i segar. És amb paraules ben compostes i amb perícia ordenades que som capaços de trenar pensaments que menin els cossos a esdevenir motors i esperons per al cos social i revolucionar-lo. És amb el cap que imaginem i concretem les paraules que construeixen conceptes i portaran la gent a segar arran... o amb molta més suavitat però sempre des de baix.