Cartes inèdites, articles i poemes esparsos de Salvat recollits per Mei Vidal i Ferran Aisa, en un llibre que inclou alguns aspectes fins ara poc coneguts del poeta, des dels seus poemes ultraistes fins a les primeres valoracions per part de la crítica o la vida de la seva família després de la seva mort.
El 12 de març de 2020 ens vam recloure a casa i el 14 va començar l'estat d'alarma. Jordi Martí Font va començar a escriure una sèrie de textos sobre epidèmies, confinaments i la seva relació amb la literatura i l'art. El Jordi va proposar a l'Amat Pellejà que els il·lustrés i a la Nerea que dissenyés un llibre amb textos i il·lustracions. El Josep M. Piqué el va imprimir i el Jaume Figueras en va fer el pròleg
Batecs de vida és la transcripció del dietari inèdit que Maria Aurèlia Capmany va escriure durant el període comprès entre 1937 i1939. Revela com se sentía una noia en plena guerra civil, què suposava l'abandò de l'Institut-Escola, l'amor fugaç, els amics al front, els conflictes familiars, les aspiracions, les confessions afectives i ideològiques. En aquestes pàgines es troba l'embriò de l'escriptora i la filòsofa. Es batecs de la seva vida.
L'Agustí Roquetes s'ha jubilat de la seva vida laboral, però un home com ell no es jubila mai de lluitar ni de viure. És un bon moment per recordar la seva vida militant, amb aquest llibre, tant a les Terres de l'Ebre com a Tarragona, sempre al peu del canó i en les lluites per la dignitat de la classe obrera i de la gent en general. Diu l'autor d'aquest llibre, el Xavi Milian, que l'«Agustí no ha estat ni rei, ni president, ni alcalde. ni un gran artista, ni un brillant advocat o notari, ni un famós metge. sinó que ha estat una espècie encara més exòtica o singular en la conjuntura històrica que li ha tocat viure. Una persona que des de la seva joventut ha tingut clar quin era el seu objectiu a la vida i, amb aquest, quin era el seu compromís amb la societat que li ha tocat viure. Una persona que «no va passar pel tub» amb la mort del dictador, sinó que es va convèncer més que mai d'alló que creia. I que, tot i ser conscient del que s'havia perdut en aquella batalla, no estava disposat a abandonar la guerra.» I així és.